Un viatge a la meva primera idea de videojoc, “Sweet Revenge”, creada quan tenia 15-16 anys. Donuts, zombis de caramel, armes elementals i un sistema per torns ple de taules d’Excel i mecàniques improvisades. Un record divertit que mostra els meus primers passos (i errors) en el disseny de videojocs.

Un recorregut pel projecte “Mitu”, on em vaig dibuixar a mi mateix dins dels universos dels meus videojocs preferits. Des de Zelda fins a Pikmin, Professor Layton o Yo-Kai Watch, imaginant noves mecàniques i històries. Un exercici creatiu que em va ajudar a millorar el dibuix i a fer els primers passos en el disseny de videojocs.

Un recorregut pels meus projectes universitaris de Disseny i Producció de Videojocs: dibuix, prototips, logotips, 3D i el projecte final Island Assault. Entre errors i aprenentatge, aquests treballs van marcar els meus inicis com a gamedev i van definir el meu estil creatiu.

Un record dels meus inicis com a gamedev a la universitat amb Runferendum, un joc polèmic i improvisat basat en l’actualitat catalana. Entre errors de programació i molt aprenentatge, aquest projecte ens va donar visibilitat i experiència. Una anècdota sobre creativitat, cultura i començar sense saber-ne gaire.

Un repàs a l’evolució del logotip de Goca Games: des del primer disseny amb les lletres formant una cara fins a l’eriçó actual. Un recorregut per proves, iteracions i decisions creatives que han definit la identitat visual del projecte al llarg dels anys.

Un repàs honest a la meva etapa més intensa a Instagram: com vaig arribar als 10.000 seguidors, vaig crear múltiples comptes amb identitats pròpies i, finalment, ho vaig esborrar tot per esgotament. Una reflexió sobre màrqueting, obsessió amb l’engagement i la necessitat de trobar equilibri com a creador.

Després de llegir l'article "No construeixis el teu castell en el regne dels altres", em vaig enrecordar que abans volia coses més grans...